Treballs inspirats en l'Odissea

Us fem arribar quatre treballs dels nostres alumnes inspirats en l'Odissea. Esperem que us agradin.

Nadales en grec. ΚΑΛΑΝΤΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΩΝ

Jingle bells

Τριγωνα, καλαντα,
Σκορπ’σαν παντου
Καθε σπιτι μια φωλια
Του μικρου Χριστου
-
μεσ’τη γειτονια
ηρθαν τα Χριστουγεννα
και η Πρωτοχρονια
( Χει)
-
Αστρο φωτεινο
Θα’ρθει γιορτινο
Μηνυμα να φερει
Απ’τον ουρανο
Μεσ’τη σιγαλια
Ανοιγει η αγκαλια
Και εκανε η αγαπη
Την καρδια φωλια

(Agraïments a Athina)

Curiositats

El dissabte de Nadal, dia 24, els nens de tota Grècia van de porta en porta cantant als veïns aquesta nadala ( καλαντα).

Καλήν εσπέραν άρχοντες

κι αν ει - κι αν είναι ο ορισμός σας,

Χριστού τη θεία γέννηση,

να πω, να πω στ' αρχοντικό σας.

Χριστός γεννάται σήμερονεν

Βη - εν Βηθλεέμ τη πόλει,

οι ουρανοί αγάλλονται,

χαίρε - χαίρετ' η φύσις όλη.

Εν τω σπηλαίω τίκτεται,

εν φα - εν φάτνη των αλόγων

ο βασιλεύς των ουρανών

και ποι - και ποιητής των όλων.

σ'αυτο το σπιτι που'ρθαμε

πετρα, πετρα να μη ραγισει

και ο ν'οικοκυρης του σπιτιου

χιλια, χιλια χρονια να ζησει και του χρονου.

Aprendre llatí creant:Orfeu i Eurídice.

Una de les activitats que hem portat a terme enguany ha estat la creació de textos en llatí. Aquí en teniu un exemple. L'activitat l'han realitzat alguns alumnes de 1r de batxillerat, a l'assignatura de llatí. Ha constat de dues parts: en una primera fase se'ls ha demanat que traduïssin un text de dificultat mitjana sobre un tema mitològic, Orfeu i Eurídice; a més a més se'ls ha demanat que llegissin la narració que ens conta Ovidi a les Metamorfosis. En una segona fase ells n'han estat els protagonistes i han hagut de crear un text sobre qualque aspecte del mite, per exemple què li degué dir Eurídice a Orfeu i/o què li hagués agradat de dir. Aquí en teniu el resultat.

a) Eurídice s'adreça a Orfeu:

"Orpheus, ego sum sota et tecum esse volo, sed ego hic, in Inferis, permanere debeo". ( A. Ramon)

"Ave, Orpheus, sola multum sum. Omne nigrum et horrendum est. Non amicas habeo, sed hic multae animae sunt". ( M. Cabrera)

" In Inferis ego tristis sum. Multis cum lacrimis te rememoro. Ambulo ut anima et amicos et amicas non habeo. Beata non sum et timorem, metum, habeo. Tu mihi necessarius es. Inferi, mortuorum regnum, magni latique sunt; et ego strenua non sum. Nunc sedeo, dum epistulam scribo". ( A. Neamtu)

" Care amice Orpheus, in Inferis tristis sum. Oh, Orpheus meus! Ubi es? Mihi necesse videre est. Ego omnia timeo. Nemo mihi iuvat... Te spero cum multis lacrimis, dum librum lego". ( L. Ribes)

" Ego maesta sum; cum Orpheo non sum. Sum in Inferis, in mortuorum regno, et multum te amo, Orpheus. Salve". ( L. Tur)

L'escultura, una eina

L'escultura com a eina per treballar el món clàssic no és una novetat; tanmateix, sempre hi trobem nous enfocaments que poden fer engrescadora la visita a un museu. Aquest cop són els Museus Vaticans. Segur que no us ha passat desapercebuda la seva aplicació didàctica a mitologia ( aquí en teniu qualque exemple), però també què me'n dieu de la seva riquesa a l'hora de treballar la vestimenta, els pentinats, les modes, els estris amb què els artistes han acompanyat algunes figures...

Geografia grega. L'Hèl·lada.

Un tema que en principi pot semblar força feixuc, la geografia grega, pot convertir-se en una bona excusa per posar a prova la inventiva, la creativitat de l'alumnat. Aquí teniu alguns dels treballs que varen presentar els alumnes de grec I a començaments del segon trimestre. Després de treball la unitat a classe, se'ls va demanar que aportessin un treball realitzat en qualsevol format. Hi trobareu des d'un còmic fins a un mapa amb relleu; de vegades la creativitat els ha portat a intentar emular el mateix Fídies. Jutgeu vosaltres mateixos els resultats.

Roma 2007. Projecte Comènius

L'institut sa Colomina participa des de l'any passat en el projecte Comènius, Young active citizens in Europe. Enguany s'han programat dues visites, una a Roma i l'altra a Londres. La visita a la delegació de Roma s'ha portat a terme durant aquest trimestre; concretament els dies 6, 7, 8, 9 i 10 de març. L'escola romana inclosa en el projecte és l'escola francesa Chateaubriand, amb seu a Roma. L'escola depén de l'estat francès; tot i això, és una escola concertada.

Mosaics de Síria

La vostra companya Gemma ens ha fet arribar informació sobre l'exposició " Mosaics de Síria". Trobareu a la xarxa un comentari extens sobre aquesta exposició, amb informació sobre els orígens del mosaics i les tècniques més usades. Ens sap greu però no s'hi podien fer fortografies.

VI Concurs de " ciutats de patrimoni"

L'IES sa Colomina ha estat el centre guanyador en el VI concurs de " Ciutats patrimoni" organitzada per l'ajuntament d'Eivissa. Enguany la ciutat sobre la qual versava el concurs ha estat Tarragona, la Tàrraco romana. Els alumnes de 4t d'ESO, dintre de l'optativa de cultura clàssica, han presentat, entre d'altres, un joc que consisteix en una gimcana virtual per la ciutat de Tarragona. Aquí teniu algunes imatges dels treballs que han portat a terme els alumnes. L'enhorabona, al·lots!

S'Argamassa, un monument desconegut

No tots els aqüeductes són com l'aqüeducte de Segòvia o com l'aqüeducte de Tàrraco; de vegades s'estenia sota terra, i d'altres, era elevat sobre el terreny, cosa que es feia mitjançant uns murs de fàbrica ( substructiones), si l'altura que calia superar era moderada, o sobre arcuacions ( arcuationes), si l'altura excessiva ho recomanva.

S’Argamassa és un monument d’època altoimperial romana situat al municipi de Santa Eulària, a la zona de Punta Arabí entre sa Trenca i Cala Martina. Totes les restes arquitectòniques de l'àrea industrial pertanyen a aquesta fase. Sembla que la instal·lació industrial fou abandonada a finals del segle I o inici del segle II dC. Al voltat d’aquest monument tan importat hi ha situats un hotel i diverses edificacions turístiques, això fa que molta gent no sàpiga ni que hi ha un monument d’època romana tan important. Es tracta d'un conjunt format per una conducció d'aigua i restes d'estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial i a un assentament marítimo-rural.

S’Argamassa és un aqüeducte que té forma longitudinal en direcció a la mar, a la seva part septentrional va perdent altura fins arribar al sòl. Prop de la mar es troben dos bifurcacions una a l'est i una altra a l’oest, enmig està el canal principal, que es perd dins la mar, l’oest està molt poc excavat i l’altre està ocult dins del jardí de l’hotel molt a prop de l’aqüeducte. L’aqüeducte està construït en pedres de calç i arena opus caementicium actualment molt consolidat i calcificar a causa del pas d l’aigua. També cal destacar que en alguns murs es pot observar molt bé la canalització del aigua, molt ample i amb una profunditat irregular.

S’Argamassa es va construir en època romana per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera. S’Argentera es troba a Sant Carles en el municipi de Santa Eulària i eren unes mines de galena argentífera, l'explotació de les quals degué ser molt intensa en l'època romana.

Gemma Càrdenas, alumna de 1r de batxillerat

Bibliografia consultada:

GURREA BARRICARTE, R. ; FERNÁNDEZ GÓMEZ, J. : S'Argamassa, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera ( vol. I, p. 210-211)

Artífex. Enginyeria romana a Hispània (II)

Rota de les mines de Riotinto. Sínia destinada a l'extracció i elevació d'aigües .

Maqueta de l'aqüeducte de les Ferreres ( Tàrraco)
La groma permetia dissenyar retícules ortogonals situant situant sobre un pal una estructura metàl·lica i giratòria en forma de creu amb una plomada al seu eix i quatre plomades més en cadascun dels quatre extrems.
Maqueta de la torre d'Hèrcules. Hipotètic estat original amb la rampa interna d'ascenció.


Fonaments de la pila d'un pont ( Maqueta).

Artífex. Enginyeria romana a Hispània

El Museu d'Arqueologia de Catalunya, fins a començaments del mes de febrer, ofereix una exposició sobre els avenços tècnics del món romà, dels quals en resten abundants vestigis a Hispània. L'exposició fa una revisió dels sabers en els diferents camps de la tecnologia, centrada en l'enginyeria civil. Si teniu un cert interès pel tema, no us decebrà; us recomano que no deixeu d'anar-hi. Mitjançant maquetes, de vegades; d'altres, a través de peces originals fa un resseguiment pel món tècnic romà que sorprèn. Tracta diferents temes: les calçades romanes, els ponts, els fars, enginys com el cargol d'Arquímedes, las naus de càrrega o naues onerariae, els ports, les preses, les maquinàries de construcció o machinae tractoriae, els aqüeductes i els subministrament d'aigua a l'antiguitat,... Tot i que la qualitat és força discutible, aquí trobareu qualque imatge perquè us en faceu una idea.

Recordar-vos només que el Museu ha editat un catàleg de l'exposició, on hi trobareu anotacions tan colpidores com la d'una inscripció sobre uns benefactors privats que van assumir a càrrec seu el subministrament d'aigua de la ciutat d'Eivissa durant tres generacions: " L(ucius) Cornelius Longus [p(ater)] et/ M(arcus) Cornelius Avitus f(ilius) et/L(ucius) Cornelius Longus et / C(aius) Cornelius Servinus et /M(arcus) Cornelius Avitus et/ P(ubius) Cornelius Cornelianus nep(otes) ex L(ucio)/ et M(arci) f(ilii) aquam in municipium Flavium/ Ebusum s(ua) p(ecunia) p(erduxerunt)." ( CIL 02, 3.663 ).