No tots els aqüeductes són com l'aqüeducte de Segòvia o com l'aqüeducte de Tàrraco; de vegades s'estenia sota terra, i d'altres, era elevat sobre el terreny, cosa que es feia mitjançant uns murs de fàbrica ( substructiones), si l'altura que calia superar era moderada, o sobre arcuacions ( arcuationes), si l'altura excessiva ho recomanva.
S’Argamassa és un monument d’època altoimperial romana situat al municipi de Santa Eulària, a la zona de Punta Arabí entre sa Trenca i Cala Martina. Totes les restes arquitectòniques de l'àrea industrial pertanyen a aquesta fase. Sembla que la instal·lació industrial fou abandonada a finals del segle I o inici del segle II dC. Al voltat d’aquest monument tan importat hi ha situats un hotel i diverses edificacions turístiques, això fa que molta gent no sàpiga ni que hi ha un monument d’època romana tan important. Es tracta d'un conjunt format per una conducció d'aigua i restes d'estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial i a un assentament marítimo-rural.
S’Argamassa és un aqüeducte que té forma longitudinal en direcció a la mar, a la seva part septentrional va perdent altura fins arribar al sòl. Prop de la mar es troben dos bifurcacions una a l'est i una altra a l’oest, enmig està el canal principal, que es perd dins la mar, l’oest està molt poc excavat i l’altre està ocult dins del jardí de l’hotel molt a prop de l’aqüeducte. L’aqüeducte està construït en pedres de calç i arena opus caementicium actualment molt consolidat i calcificar a causa del pas d l’aigua. També cal destacar que en alguns murs es pot observar molt bé la canalització del aigua, molt ample i amb una profunditat irregular.
S’Argamassa es va construir en època romana per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera. S’Argentera es troba a Sant Carles en el municipi de Santa Eulària i eren unes mines de galena argentífera, l'explotació de les quals degué ser molt intensa en l'època romana.
Gemma Càrdenas, alumna de 1r de batxillerat
Bibliografia consultada:
GURREA BARRICARTE, R. ; FERNÁNDEZ GÓMEZ, J. : S'Argamassa, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera ( vol. I, p. 210-211)
