La vostra companya Gemma ens ha fet arribar informació sobre l'exposició " Mosaics de Síria". Trobareu a la xarxa un comentari extens sobre aquesta exposició, amb informació sobre els orígens del mosaics i les tècniques més usades. Ens sap greu però no s'hi podien fer fortografies.
6/3/07
23/2/07
VI Concurs de " ciutats de patrimoni"





L'IES sa Colomina ha estat el centre guanyador en el VI concurs de " Ciutats patrimoni" organitzada per l'ajuntament d'Eivissa. Enguany la ciutat sobre la qual versava el concurs ha estat Tarragona, la Tàrraco romana. Els alumnes de 4t d'ESO, dintre de l'optativa de cultura clàssica, han presentat, entre d'altres, un joc que consisteix en una gimcana virtual per la ciutat de Tarragona. Aquí teniu algunes imatges dels treballs que han portat a terme els alumnes. L'enhorabona, al·lots!
Etiquetes de comentaris:
ajuntament d'Eivissa,
ciutat patrimoni,
Tarragona
S'Argamassa, un monument desconegut








No tots els aqüeductes són com l'aqüeducte de Segòvia o com l'aqüeducte de Tàrraco; de vegades s'estenia sota terra, i d'altres, era elevat sobre el terreny, cosa que es feia mitjançant uns murs de fàbrica ( substructiones), si l'altura que calia superar era moderada, o sobre arcuacions ( arcuationes), si l'altura excessiva ho recomanva.
S’Argamassa és un monument d’època altoimperial romana situat al municipi de Santa Eulària, a la zona de Punta Arabí entre sa Trenca i Cala Martina. Totes les restes arquitectòniques de l'àrea industrial pertanyen a aquesta fase. Sembla que la instal·lació industrial fou abandonada a finals del segle I o inici del segle II dC. Al voltat d’aquest monument tan importat hi ha situats un hotel i diverses edificacions turístiques, això fa que molta gent no sàpiga ni que hi ha un monument d’època romana tan important. Es tracta d'un conjunt format per una conducció d'aigua i restes d'estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial i a un assentament marítimo-rural.
S’Argamassa és un aqüeducte que té forma longitudinal en direcció a la mar, a la seva part septentrional va perdent altura fins arribar al sòl. Prop de la mar es troben dos bifurcacions una a l'est i una altra a l’oest, enmig està el canal principal, que es perd dins la mar, l’oest està molt poc excavat i l’altre està ocult dins del jardí de l’hotel molt a prop de l’aqüeducte. L’aqüeducte està construït en pedres de calç i arena opus caementicium actualment molt consolidat i calcificar a causa del pas d l’aigua. També cal destacar que en alguns murs es pot observar molt bé la canalització del aigua, molt ample i amb una profunditat irregular.
S’Argamassa es va construir en època romana per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera. S’Argentera es troba a Sant Carles en el municipi de Santa Eulària i eren unes mines de galena argentífera, l'explotació de les quals degué ser molt intensa en l'època romana.
S’Argamassa és un aqüeducte que té forma longitudinal en direcció a la mar, a la seva part septentrional va perdent altura fins arribar al sòl. Prop de la mar es troben dos bifurcacions una a l'est i una altra a l’oest, enmig està el canal principal, que es perd dins la mar, l’oest està molt poc excavat i l’altre està ocult dins del jardí de l’hotel molt a prop de l’aqüeducte. L’aqüeducte està construït en pedres de calç i arena opus caementicium actualment molt consolidat i calcificar a causa del pas d l’aigua. També cal destacar que en alguns murs es pot observar molt bé la canalització del aigua, molt ample i amb una profunditat irregular.
S’Argamassa es va construir en època romana per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera. S’Argentera es troba a Sant Carles en el municipi de Santa Eulària i eren unes mines de galena argentífera, l'explotació de les quals degué ser molt intensa en l'època romana.
Gemma Càrdenas, alumna de 1r de batxillerat
Bibliografia consultada:
GURREA BARRICARTE, R. ; FERNÁNDEZ GÓMEZ, J. : S'Argamassa, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera ( vol. I, p. 210-211)
Etiquetes de comentaris:
opus caementicium,
s'Argamassa,
s'Argentera,
substructiones
15/1/07
Artífex. Enginyeria romana a Hispània (II)
Maqueta de l'aqüeducte de les Ferreres ( Tàrraco)
9/1/07
Artífex. Enginyeria romana a Hispània
El Museu d'Arqueologia de Catalunya, fins a començaments del mes de febrer, ofereix una exposició sobre els avenços tècnics del món romà, dels quals en resten abundants vestigis a Hispània. L'exposició fa una revisió dels sabers en els diferents camps de la tecnologia, centrada en l'enginyeria civil. Si teniu un cert interès pel tema, no us decebrà; us recomano que no deixeu d'anar-hi. Mitjançant maquetes, de vegades; d'altres, a través de peces originals fa un resseguiment pel món tècnic romà que sorprèn. Tracta diferents temes: les calçades romanes, els ponts, els fars, enginys com el cargol d'Arquímedes, las naus de càrrega o naues onerariae, els ports, les preses, les maquinàries de construcció o machinae tractoriae, els aqüeductes i els subministrament d'aigua a l'antiguitat,... Tot i que la qualitat és força discutible, aquí trobareu qualque imatge perquè us en faceu una idea.
Recordar-vos només que el Museu ha editat un catàleg de l'exposició, on hi trobareu anotacions tan colpidores com la d'una inscripció sobre uns benefactors privats que van assumir a càrrec seu el subministrament d'aigua de la ciutat d'Eivissa durant tres generacions: " L(ucius) Cornelius Longus [p(ater)] et/ M(arcus) Cornelius Avitus f(ilius) et/L(ucius) Cornelius Longus et / C(aius) Cornelius Servinus et /M(arcus) Cornelius Avitus et/ P(ubius) Cornelius Cornelianus nep(otes) ex L(ucio)/ et M(arci) f(ilii) aquam in municipium Flavium/ Ebusum s(ua) p(ecunia) p(erduxerunt)." ( CIL 02, 3.663 ).
11/12/06
Les jornades de teatre clàssic de la SEEC
Ja ens ha arribat el full d'inscripció per a les jornades de teatre d'aquest curs. Se celebraran el dia 16 de març de 2007, al teatre Can Ventosa (Eivissa). Les obres escollides són l'Hèlena d'Eurípides i el Pluto d'Aristòfanes a càrrec del grup "Selene" de l'IES Carlos III de Madrid.
9/12/06
Homer. Odissea

El proper trimestre començarem a parlar de l'Odissea, un dels dos grans poemes homèrics, que per als hel·lens eren el començament d'una història comuna, que si fa no fa, és la nostra. Penso que seria interessant que abans de llançar-vos com a cavalls desvocats a una lectura sense cap ni peus en fessiu una recerca per familiaritzar-vos-hi, per a la qual cosa teniu al vostre abast força informació a la xarxa. Si el que cerqueu és un resum de l'obra, amb les situacions més conegudes i els personatges més destacats us recomano l'enciclopèdia lliure wikipèdia, n'és una primera aproximació; però no podeu deixar de consultar el portal educactiu Edu365, inclou una guia de lectura, resums dels cants,... El portal labyrinthus de Sebastià Giralt incorpora una secció dedicada a Homer i la seva obra i, a més a més, un viatge resseguint les petjades d'Odisseu per als més agosarats. Un altre treball força interessant i que et proposem de fer és la lectura de l'Odissea a partir de les obres plàstiques que s'hi han inspirat, plana que té enllaços amb d'altres que parlen sobradament d'Homer i la seva obra. Si el que vols es consultar la geografia homèrica et recomanem el projecte Palladium, mitjançant un joc viatjaràs amb Ulisses per la Mediterrània. Ja molts autors de l'antiguitat s'emmirallaren en Homer per a les seves creacions literàries, si trobàs que t'agradaria saber qualque cosa sobre tradició literària, no deixis de llegir la carta que la desesperada i angoixada Penèlope li escrigué a Ulisses, obra d'Ovidi. Aleshores podràs començar a gaudir de la lectura.
Acaba la guerra de Troia i només un heroi encara no ha pogut tornar a la seva pàtria: Odisseu ( Ulisses). L'Odissea és un relat d'aventures, però és més que això; sovint s'ha interpretat com una concepció de la vida, com un procés de formació i, derivat d'aquest, l'afany de coneixement, la curiositat intel·lectual de l'home que vol descobrir tots els misteris de la natura des d'un vessant racionalista. Quan a la fi Ulisses torna a Itaca, és un ésser diferent. Et deixa'm amb els versos de Kavafis, musicats per Lluís Llach, perquè t'ho rumiís una estona.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca.
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre el cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
però que no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)